Kali Akuno Interview in Barcelona on the Crisis in Jackson and Beyond

Kali Akuno: "The United States is a colonial project that has no right to exist"

Interview with Kali Akuno, co-founder and co-director of Cooperation Jackson, an innovative community economy project in Mississippi, USA

"Our model wants to control production and exploitation, which is what makes us victims of the system"

Jackson: Cooperation and Black Empowerment

Núria Segura Insa 04/10/2023 at 08:05h

Kali Akuno, after the interview at the Ateneo L'Harmonia de Barcelona, ​​where she took part in a debate on community economies | Núria Segura Insa

Kali Akuno is co-founder and co-director of Cooperation Jackson, a community economy project in Jackson, capital of Mississippi, in the United States. He served as Director of Special Projects and External Funding in the administration of Mayor Chokwe Lumumba (2013-2017) to support cooperative development, the introduction of green operating methods and the promotion of human rights. He was also co-director of the United States Human Rights Network, executive director of the People's Hurricane Relief Fund (PHRF) based in New Orleans, Louisiana, and co-founder of the School of Social Justice and Community Development (SSJCD), a public school for low-income African American and Latino communities. We interviewed him on the occasion of his recent tour of several Catalan cities, including Barcelona, ​​Vic and Manresa.

What is the situation of people of African descent in Jackson?

Right now, the situation for most people in our community is bad. The water system has been damaged and the government is blocking its repair. They are embezzling funds. It costs around 6 to 10 million dollars to repair it. However, last December, the United States Congress transferred only one billion to the federal state of Mississippi, which has stolen them. So most of that money will never reach Jackson. They do this on purpose to hurt the city, to starve it, as well as portray it as an uncomfortable, unruly, mismanaged place in order to perpetuate the racist narrative that black people don't know how to govern themselves . Unfortunately, it is nothing new that money destined for Jackson is not coming in or that the city is being prevented from improving. 

When did the water system collapse? 

He gets spoiled all the time, but now he's more critical than ever. The last time it broke was the summer of 2022. There was no water or water pressure. This came back after three weeks, but since then the filtration has not worked. As a result, fecal matter cannot be removed, leading to soil pollution. Another problem is that the pipes are old, about 150 years old, and they are made of lead. They are poisonous. Also, most of the parts we need to repair them are in Russia, with whom the United States is fighting in the Ukraine conflict. 
 

Kali Akuno, during the event she did in Barcelona as part of the Literal Fair Photo: Núria Segura Insa


What social impact does the water crisis have for you?

People have to buy water in large quantities and cannot afford it. Given the poverty of our community, this is unsustainable. I spend $200 a month to have water for cooking and bathing. It's an incredible expense, which I didn't have before. Also, bottled water is scarce and we have to go far to find it in places that are not safe for black people. People in the community who have less resources than me are drinking the water that comes to them and are getting sick. This is a short-term effect, but in the long-term it will be people who have sick children, and this, unfortunately, will affect children under the age of ten. 


How do you deal with it?

It rains a lot in Mississippi and, for this reason, we have a water sovereignty project, through which we install catchment systems to get the most of this resource in every home. However, we cannot install a tank and automatically have clean drinking water from the rain, especially if it is on the roof, where it is usually contaminated. So we're learning about PH levels to make sure that microbes don't grow and people don't get sick. We do all this without using chemicals. There is a commitment not to use them in our community. The problem is that carrying the deposits is costing us. They were supposed to arrive in January, but they haven't entered Jackson. So we're still doing that balancing act of creating tanks locally with materials and resources from the area. Let's work with it.

This is not the only adversity you face. 

Following a problem with the contract with the garbage management companies, garbage was not collected for three weeks in the community. This caused them to accumulate and cause massive health problems. We also have political problems with the governor and his Republican allies who are basically fascists. They passed many laws that have restricted Jackson's autonomy. Probably the most egregious is the law that gives the governor control of the police in Jackson. From July 1, 2022, we have an occupation army in the city. What should work in our town, in our state, is the elected Council and the elected mayor. These institutions are supposed to govern and control the police. This does not happen now, it has been removed. They have also created a new judicial system where they determine what the crimes are. People don't go to the courts in Jackson anymore. This is important because all of Jackson's judges are black; the judges they are appointing are white.
 

Kali Akuno at the event he participated in Manresa organized by the Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central Photo: Anna Pujol Navarro


In some interviews, you state that Jackson is experiencing modern day slavery, why?

There are more people in prisons in the United States than anywhere else in the world. You could add up almost all the prisoners in Europe and it wouldn't equal the number of prisoners in the United States. There are many countries in Europe, some much more impoverished than the United States, such as those in Eastern Europe, but they do not have the same level of criminalization as we do. The way the criminal system has been built is racist and creates a certain kind of conditions to keep black, brown and poor people in prison. 

How do you get to this situation?

If the United States did not imprison so many people and they were free, there would be no jobs for them. The unemployment rate would be much more astronomical than it is now. So what they're doing is turning a blind eye to a deeper social controversy: people can't have jobs. This is very dangerous for the United States, as it is part of the national narrative, which is sold as the land of opportunity. How can it be the land of opportunities if there are none and these are not offered to everyone? It's a different image of the United States than the rest of the world has, and if you could actually see it, it would be completely unmasked, but it serves as excellent propaganda for the country. 

So is it a structural problem of the system?

If you consider the people in prison, this hides certain realities. Right now, 55-60% of the prison population is black, but we're only 12% of the total population. If you focus on this, you can see that something is wrong. Is there something wrong with the black population or something wrong with the system? If black people aren't going to jail, we should admit that there is something wrong with the system.

Why was Cooperation Jackson born?

To create a Foundation for the African independence movement and generate resources to build our movement to be able to engage in a prolonged war of position against the United States. The fundamental goal for us is to achieve black self-determination. Second, we are part of a project to basically dismantle the United States and its empire. We see the United States as a colonial project that has no right to exist. He wants to subjugate us or anyone. So we are doing what we can in a place where we believe there are opportunities to be able to build institutions, where we have control over the means of production and can use them to cover our needs.
 

Kali Akuno signing a copy of the Catalan translation of the book dedicated to Cooperation Jackson Photo: Núria Segura Insa


One of the main challenges of Cooperation Jackson is to build a democratic alternative to the current socio-economic model that exploits people and the environment. How are you creating this democratic alternative that puts people and the environment at the center of activity? 

Experiment and find the easiest way to do it. We put the ecological focus at the center of everything at the same time that we want a production of proximity and with local resources. That way, we avoid bringing things in from out of town and don't red carpet the US economy or global trade. I'll give you an example. Mississippi produces about a quarter of all the catfish in the world, which is native to our state and Louisiana. We have large catfish farms in the delta, northwest of Jackson. They are raised here and then shipped to China where they are cleaned, processed and put in plastic to be returned to Jackson. So, I can go fishing for catfish in Jackson, but if I go to the supermarket it comes from China. Does not make sense. Our practice eliminates dependencies on global supply chains. Like this, we have no relationship with those actors that do not interest us while eliminating processes linked to carbon emissions. From this, we had to innovate other ways to achieve our green and sustainability goals.

Do you also emphasize agricultural production?

We must be very aware that topsoil is being depleted and without it we will all become extinct. We know this because Mississippi is a place that has been facing soil erosion for about a hundred years as a result of the massive profit-seeking cotton industry farming model. Cotton destroys minerals and nutrients in the soil. Basically, you have to wait 50 years to get that plot back or you have to be very intentional about regenerating it. So we are trying to regenerate the soils and for that we use a circular economy.

"The way the criminal system has been built in the United States is racist and keeps black, brown and poor people in prison"


How do you put it into practice?
 
Do you see this apple [shows the fruit you start eating]? We are trying to get this apple grown in Jackson, as well as the nutrients and worms, which we raise, needed for it to grow. We also create more pollinators, like bees, to have more abundance in the city and generate the necessary conditions. Now, the apple, I can throw it in the trash or compost it. We chose to make compost, so it returns to the soil. This is our circular economy model, which we carry out in a very intentional way, as it has ecological and political reasons behind it. 

Cooperation Jackson's primary objective is to create economic cooperatives to empower the working class. What do you offer them? 

Cooperation Jackson, a non-profit organization, trains people on how to start cooperatives, govern them, and how to do finance, and we also provide them with seed capital. We fund what we call anchors, people who can study and work full time to learn how to develop cooperatives. We also have a Community Land Trust which basically provides an operational space for people to plan or if they have a factory or a grocery store, we give them the facilities. Some of the existing cooperatives will probably not be able to stay in the community in the future. Now, however, we provide them with a situation in which they do not pay rent, and this is a lever for them to grow and learn without the pressure of the market. If everyone were equal and paid rent, 

What type of cooperative do you have?

Now, the interest of the community is to support the free farms, which receive help from the Green Team, the green team, which is landscaping. Also, we have the community production cooperative, which is manufacturing; another to take care of the children; one specialized in zero waste; and the housing one, which is the one that works best. Then we make a distinction between cooperatives and collectives. 
 

Kali Akuno was the founder and co-director of Cooperation Jackson, an innovative community organization for the empowerment of the black population in the southern United States Photo: Núria Segura Insa


What's the difference?

The collectives have the structure of cooperatives, but they do not have full-time workers. Therefore, they are jobs that take employees according to the needs of the moment, but they do not have them every day. With this model, we have a construction group, a childcare group, a coffee farm, and a grocery store. We want everyone to have a full-time job, but it is true that each of them faces some particular challenges that we hope they will overcome in a year or two, but it is not clear that this deadline can be met. I think the grocery store can work and the coffee field, sure; but I hesitate with the construction crowd because of the nature and operation of this industry in the United States, which is constantly changing. we will try

What is the situation of your cooperatives?

Some are doing well, but it's a constant struggle. We are now adjusting to the post-pandemic world. In most people's minds it is over, but in our community it has changed the way people interact or participate in the economy. We don't know if it's a permanent or temporary change. Here, in Catalonia, people go to the University, socialize and don't wear masks. This is not happening in Jackson, people are still wearing masks. Also, very consciously and deliberately, the elderly in the community do not go out and stay at home. This affects our coffee shop, grocery store or farmers market. If people come back, they can pay their income and make a profit.

"Critical political education is the basis of everything we do"


How do you finance cooperatives?

We do not have a bank because it is a legal entity and we do not want the federal government involved in our affairs. So what we have is an internal credit system, through which we leave money to ourselves. So the co-op has internal money from Cooperation Jackson to buy equipment, pay workers or use for educational purposes. Then, for example, this money can be used for a free farm to buy a tractor, and then when these resources are recovered they are invested in another cooperative. So it is a type of internal circular loan, but not a bank.

You don't just want to empower people through work, but a social transformation. How do you generate it?

Oh yes! The first step in social transformation is to design it. We, are creating, building and expanding an internal economy, which expands to include more and more people. Mainly, we do a stock exchange of quotation, no quotation and using Marxist essence. Through the time bank we share production, work, goods and services, which are marketed within the organization. This is the kind of barter and trade: I'll watch your child if you fix my house or roof. The Green Team prunes or takes care of the farm plots and in return they get groceries. We put this in spreadsheets, which reflect the things that are done for the exchange of goods, the profits obtained from the sale of a good or service, as well as a follow-up of who helps. 
 

Kali Akuno, with Laia Hernández, at the event she did in Vic organized by the Municipality Photo: Josep Comajoan


Do you also value education?

When we say education, we do not mean technique, but one with political objectives. We are very clear about this. We do not agree with the fact that people do not participate in anything and it is difficult for them to be part of the system. If we only collect a salary, but do not distribute our goods, wages are unequal. So you have to believe in our model and see the value. In this one, you can satisfy certain material needs, but you won't shop at a bunch of stores. Internally, people's consciousness has not yet transformed enough to see its value, but we believe it is necessary. So critical political education is the basis of everything we do. Our education informs and contextualizes people with our model, which tries to control production and exploitation, which is what makes us victims of the system. 

Among your challenges is to create an 'eco-village' with zero emissions. Is it possible in a globalized world? 

The biggest difficulty with this project is getting the municipal government to give us the permits. There are certain laws in place that don't make any sense. Why can't you build a house this way or that way? The city is reluctant to give certain permits to build the types of housing we want because they are afraid of state intervention. So the project has kind of stalled and we're trying to redesign it. 

And where is it going?

The debate is whether to build with alternative materials with the most ecologically available resources, but it is not what we originally projected. Then there is another group that says no, that we should continue with our vision. This debate has also stalled some things, but we don't see that as a negative because we think it's more relevant to our experience. It should also be noted that Russia was part of our experiences and now with the conflict there is confusion.

In what sense?

Many times we have used the same words and it seems that the fact that we use the same words means that we think alike or have the same mentality. Actually, it's not like that. We also try to draw lessons from the Zapatistas. It's worth stopping and taking a moment because there are different layers and levels of discussion. We have to see what our consensus is and what we can all agree on in this is a project. We'll keep talking. However, things must also be done well, which has not always been the case. 

"We put the ecological focus at the center of everything at the same time as we want local production with local resources"


What did you do wrong?

We commissioned a small group of architects to design a new building. The first argument to push it back was the financial cost. There were people who disagreed with the budget. At the beginning of the year, it was built and we had the plans on the table for two weeks. Now, neither of us noticed one thing until we got to the building a fortnight ago now. It had no elevator. This is an example. There must be consensus, but what must be done must be done. What has happened to us is unacceptable. We got it approved, we got the money, we got it funded and, imagine, then comes a person from our community with a disability who needs to go to the second floor. It would have been an extreme shame. We were in a hurry to do it and it was a mistake. 

Your model works at the local level, but can it be implemented statewide?

We definitely want to. Jackson is just the first phase. If we do our job well, there will be a good case and it can be done on a national scale. We are focused on this. 

You recently won the Ghandi Peace Prize, which recognizes models of social justice that promote lasting peace. Without social justice there will be no peace? 

Absolutely true.

ENTREVISTA | KALI AKUNO, COFUNDADOR I CODIRECTOR DE COOPERATION JACKSON

​Kali Akuno: «Els Estats Units és un projecte colonial que no té cap dret a existir»

 Entrevista a Kali Akuno, cofundador i codirector de Cooperation Jackson, un innovador projecte d’economia comunitària a Mississipí, als Estats Units 

 «El nostre model vol controlar la producció i l’explotació, que és el que ens fa víctimes del sistema»

 Jackson: Cooperació i empoderament negre

Núria Segura Insa | 04/10/2023 a les 08:05h

Kali Akuno, després de l'entrevista a l'Ateneu L'Harmonia de Barcelona, on va intervenir en un debat sobre economies comunitàries | Núria Segura Insa

Kali Akuno és cofundador i codirector de Cooperation Jackson, un projecte d’economia comunitària a Jackson, capital de Mississipí, als Estats Units. Va exercir com a director de projectes especials i finançament extern a l'administració de l'alcalde Chokwe Lumumba (2013- 2017) per donar suport al desenvolupament cooperatiu, la introducció de mètodes d'operació ecològics i la promoció dels drets humans. També va ser codirector de la Xarxa de Drets Humans dels Estats Units, director executiu del Fons de socors per a l'huracà dels pobles (PHRF) amb seu a Nova Orleans (Louisiana) i cofundador de l'Escola de Justícia Social i Desenvolupament Comunitari (SSJCD), una escola pública per a comunitats afroamericanes i llatines de baixos ingressos. Vam entrevistar-lo amb motiu de la seva recent gira per diverses ciutats catalanes, entre les quals hi havia Barcelona, Vic o Manresa.

Quina és la situació dels afrodescendents a Jackson?

Ara mateix, la situació de la majoria de la gent de la nostra comunitat és dolenta. S’ha espatllat el sistema d’aigua i el govern en bloqueja la reparació. Estan malversant fons. Reparar-lo costa entorn els 6 o 10 milions de dòlars. Amb tot, el desembre passat, el Congrés dels Estats Units en va transferir només mil milions a l’Estat federal de Mississipí, que els ha robat. Així que la majoria d'aquests diners no arribaran mai a Jackson. Ho fan a propòsit per fer mal a la ciutat, per fer-la morir de gana, així com mostrar-la com un lloc incòmode, rebel i mal gestionat amb la finalitat de perpetuar la narrativa racista que els negres no saben com governar-se. Malauradament, no és cap novetat que no arribin diners destinats a Jackson o que s’impedeixi que la ciutat millori. 

Quan va col·lapsar el sistema d’aigua? 

S’espatlla tota l’estona, però ara és més crític que mai. La darrera vegada es va trencar l’estiu del 2022. No hi havia aigua ni pressió d'aigua. Aquesta va tornar al cap de tres setmanes, però des de llavors no funciona la filtració. Com a resultat, no es pot retirar la matèria fecal, cosa que comporta la contaminació del sòl. Un altre problema és que les canonades són velles, tenen uns 150 anys, i són de plom. Són verinoses. A més, la majoria de les peces que necessitem per reparar-les estan a Rússia, amb qui els Estats Units està lluitant en el conflicte d’Ucraïna. 
 
Quin impacte social té la crisi de l’aigua per a vosaltres?

La gent ha de comprar aigua a grans quantitats i no s’ho pot permetre. Tenint en compte la pobresa de la nostra comunitat, això és insostenible. Jo em gasto 200 dòlars al mes per tenir aigua per cuinar i banyar-me. És una despesa increïble, que abans no tenia. A més, l’aigua embotellada és escassa i hem d’anar lluny a buscar-la a llocs que no són segurs per als negres. Les persones de la comunitat que tenen menys recursos que jo, beuen l’aigua que els hi arriba i estan emmalaltint. Això és un efecte a curt termini, però a llarg termini seran persones que tinguin fills malalts i, això, malauradament, afectarà els nens i nenes de menys de deu anys. 

Com li feu front?

A Mississipí plou molt i, per això, tenim un projecte de sobirania de l’aigua, a través del qual instal·lem sistemes de captació per aconseguir el màxim d’aquest recurs en cada llar. Ara bé, no podem instal·lar un dipòsit i tenir automàticament aigua potable neta de la pluja, especialment si aquest està en la teulada, on se sol contaminar. Per tant, estem aprenent sobre els nivells de PH per assegurar-nos que no hi creixen microbis i la gent no emmalalteixi. Tot això, ho fem sense utilitzar productes químics. Hi ha un compromís per no fer-los servir a la nostra comunitat. El problema és que portar els dipòsits ens està costant. Havien d’arribar al gener, però no han entrat a Jackson. Així que encara estem fent aquest equilibri per crear localment tancs amb materials i recursos de la zona. Treballem amb això.

Aquesta no és l’única adversitat a la qual us enfronteu. 

Arran d’un problema amb el contracte amb les empreses de la gestió de la brossa, no es van recollir les escombraries durant tres setmanes a la comunitat. Això va provocar que s’acumulessin i que hi hagués problemes sanitaris massius. També tenim problemes polítics amb el governador i els seus aliats republicans que, bàsicament, són feixistes. Van aprovar moltes lleis que han restringit les autonomies de Jackson. Probablement, la més flagrant és la llei que dona al governador el control de la policia a Jackson. Des de l’1 de juliol del 2022, tenim un exèrcit d’ocupació a la ciutat. El que hauria de funcionar al nostre poble, al nostre estat, és el Consell electe i l’alcalde electe. Se suposa que aquestes institucions han de governar la policia i controlar-la. Això ara no passa, s'ha eliminat. També han creat un nou sistema judicial on determinen quins són els delictes. Les persones ja no van als tribunals de Jackson. Això és important perquè tots els jutges de Jackson són negres; els jutges que estan nomenant són blancs.
 
En algunes entrevistes, manifesteu que a Jackson es viu una esclavitud moderna, per què?

A les presons dels Estats Units hi ha més persones que a qualsevol altre lloc del món. Podríeu sumar gairebé tots els presoners d'Europa i no equivaldria al nombre de presos als Estats Units. A Europa són molts països, alguns molt més empobrits que els Estats Units com els d'Europa de l'Est, però no tenen el mateix nivell de criminalització que tenim nosaltres. La manera com s'ha construït el sistema criminal és racista i crea un cert tipus de condicions per mantenir les persones negres, marrons i pobres a les presons. 

Com s’arriba a aquesta situació?

Si els Estats Units no empresonés tantes persones i aquestes fossin lliures, no hi hauria feina per a elles. La taxa d'atur seria molt més astronòmica del que és ara. Així que el que estan fent és tancar els ulls a una controvèrsia social més profunda: la gent no pot tenir feina. Això és molt perillós per als Estats Units, ja que forma part de la narrativa nacional, que es ven com la terra de les oportunitats. Com pot ser la terra de les oportunitats si no n’hi ha i aquestes no s’ofereixen a tothom? És una imatge diferent dels Estats Units de la que té la resta del món i, si realment la poguéssiu veure, quedaria totalment desemmascarat, però serveix com a excel·lent propaganda al país. 

Per tant, és un problema estructural del sistema?

Si es té en compte les persones que hi ha a la presó, això amaga certes realitats. Ara mateix, entre el 55 i el 60% de la població penitenciària és negra, però només som el 12% de la població total. Si us centreu en això, podreu veure que alguna cosa no funciona. Alguna cosa passa amb la població negra o alguna cosa no funciona amb el sistema? Si les persones negres no van a la presó, hauríem d'admetre que hi ha alguna cosa que està malament amb el sistema.

Per què neix Cooperation Jackson?

Per crear una Fundació per al moviment independentista africà i generar recursos per construir el nostre moviment per poder participar en una guerra de posició prolongada contra els Estats Units. L'objectiu fonamental per a nosaltres és assolir l'autodeterminació dels negres. En segon lloc, formem part d'un projecte que pretén bàsicament desmantellar els Estats Units i el seu imperi. Veiem els Estats Units com un projecte colonial que no té cap dret a existir. Ens vol sotmetre a nosaltres o a qualsevol persona. De manera que estem fent el que podem en un lloc on creiem que hi ha oportunitats per poder construir unes institucions, en les quals tinguem controlats els mitjans de producció i puguem utilitzar-los per cobrir les nostres necessitats.
 
Un dels principals reptes de Cooperation Jackson és construir una alternativa democràtica a l’actual model socioeconòmic que explota les persones i el medi ambient. Com esteu creant aquesta alternativa democràtica que posa les persones i el medi ambient al centre de l’activitat? 

Experimentació i buscar la manera més fàcil de fer-ho. Posem el focus ecològic en el centre de tot alhora que volem una producció de proximitat i amb recursos locals. D’aquesta manera, evitem portar coses de fora de la ciutat i no posem una catifa vermella a l’economia dels Estats Units o al comerç global. Et posaré un exemple. El Mississipí produeix prop d'un quart de tots els peixos bagres del món, que és natural al nostre estat i a Louisiana. Tenim grans granges de bagres en el delta, al nord-oest de Jackson. Es crien aquí i, després, s'envien a la Xina on es netegen, processen i es posen en un plàstic per retornar a Jackson. Així que, puc anar a pescar un peix bagra a Jackson, però si vaig al supermercat prové de la Xina. No té sentit. La nostra pràctica elimina les dependències de les cadenes de subministrament globals. Així, no tenim relació amb aquells actors que no ens interessen alhora que eliminem els processos vinculats a l’emissió de carboni. A partir d'això, vam haver d'innovar altres maneres d'assolir els nostres objectius ecològics i de sostenibilitat.

També poseu èmfasi a la producció agrícola?

Hem de ser molt conscients que la terra vegetal s'està esgotant i, sense ella, ens extingirem tots. Ho sabem perquè el Mississipí és un lloc que s'enfronta a l'erosió del sòl des de fa uns cent anys arran del model agrícola de la indústria cotonera, que busca beneficis massius. El cotó destrueix els minerals i els nutrients del sòl.  Bàsicament, has d'esperar 50 anys per recuperar aquesta parcel·la o has de ser molt intencionat per regenerar-la. Així que estem intentant regenerar els sòls i, per això, emprem una economia circular. 

«La manera com s'ha construït el sistema criminal als Estats Units és racista i manté les persones negres, marrons i pobres a les presons»


Com la poseu en pràctica?
 
Veus aquesta poma [mostra la fruita que es comença a menjar]? Estem intentant que aquesta poma es cultivi a Jackson, així com els nutrients i els cucs, que criem nosaltres, necessaris perquè creixi. També creem més pol·linitzadors, com les abelles, per tenir més abundància a la ciutat i generar les condicions necessàries. Ara, la poma, la puc llençar a les escombraries o fer-ne compost. Vam optar per fer compost i, així, retorna al sòl. Aquest és el nostre model d’economia circular, que el duem a terme d’una manera molt intencionada, ja que té motius ecològics i polítics darrere. 

Cooperation Jackson té com a objectiu primordial crear cooperatives econòmiques per empoderar a la classe treballadora. Què els hi oferiu? 

Cooperation Jackson, una organització sense ànim de lucre, forma a la gent sobre com crear cooperatives, governar-les o com fer les finances i, a més, els hi proporcionem un capital inicial. Financem el que anomenem àncores, persones que poden estudiar i treballar a temps complet per aprendre a desenvolupar les cooperatives. També disposem d'un Patronat de Terres Comunitàries que, bàsicament, ofereix un espai operatiu perquè la gent es pugui planificar o si tenen una fàbrica o una botiga de queviures, els hi donem les instal·lacions. Algunes de les cooperatives existents, probablement, en el futur no es podran quedar a la comunitat. Ara, però, els proporcionem una situació en la qual no paguen lloguer i, això, és una palanca perquè creixin i aprenguin sense patir la pressió del mercat. Si tots fossin iguals i paguessin lloguer, molts s'haurien ensorrat ja fa temps. 

Quin tipus de cooperativa teniu?

Ara, l’interès de la comunitat és donar suport a les granges lliures, que reben ajuda del Green Team, l’equip verd, que és de paisatgisme. També, tenim la cooperativa de producció comunitària, que és de fabricació; una altra per cuidar els infants; una especialitzada en residus zero; i la d’habitatge, que és la que millor funciona. Després fem una distinció entre cooperatives i col·lectius. 

Quina diferència hi ha?

Els col·lectius tenen l'estructura de cooperatives, però no disposen de treballadors a temps complet. Per tant, són feines que agafen empleats d’acord amb les necessitats del moment, però no en disposen cada dia. Amb aquest model, tenim un grup de construcció, un altre d'atenció a la infància, un camp de cafè i una botiga de queviures. Volem que tothom tingui feina a temps complet, però és cert que cadascun d'ells s'enfronta a alguns reptes particulars que esperem que superin en un o dos anys, però no està clar que es pugui complir aquest termini. Crec que la botiga de queviures pot funcionar i el camp del cafè, segur; però dubto amb el col·lectiu de la construcció per la naturalesa i el funcionament d’aquesta indústria als Estats Units, que canvia constantment. Ho intentarem.

Quina és la situació de les vostres cooperatives?

Algunes estan fent bé les coses, però és una lluita constant. Ara ens estem ajustant al món postpandèmia. A la consciència de la majoria de la gent s'ha acabat, però a la nostra comunitat ha canviat la manera en la qual les persones interactuen o participen de l’economia. No sabem si és un canvi permanent o temporal. Aquí, a Catalunya, la gent va a l'Ateneu, socialitza i no porta mascareta. Això, no està passant a Jackson, les persones encara porten mascareta. A més, de manera molt conscient i deliberada, la gent gran de la comunitat no surt i es queda a casa. Això repercuteix a la nostra cafeteria, botiga de queviures o el mercat d'agricultors. Si la gent torna, poden pagar els seus ingressos i obtenir beneficis.

«L'educació política crítica és la base de tot el que fem»


Com financeu les cooperatives?

Nosaltres no tenim cap banc perquè és una entitat jurídica i no volem que el govern federal participi en els nostres afers. Llavors, el que disposem és un sistema de crèdit intern, a través del qual ens deixem diners a nosaltres mateixos.  Així que la cooperativa té diners interns de Cooperation Jackson per comprar equips, pagar als treballadors o destinar a finalitats educatives. Llavors, per exemple, aquests diners es poden destinar perquè una granja lliure compri un tractor i, després, quan es recuperen aquests recursos s’inverteixen en una altra cooperativa. Per tant, és un tipus de préstec intern circular, però no un banc.

No només voleu empoderar les persones a través del treball, sinó una transformació social. Com la genereu?

Oh yes! El primer pas de la transformació social és dissenyar-la. Nosaltres, estem creant, construint i ampliant una economia interna, que s’expandeix per incloure cada cop més gent. Principalment, fem un intercanvi de valors de cotització, sense cotització i utilitzant l'essència marxista. A través del banc del temps compartim la producció, el treball, els béns i serveis, que es comercialitzen a l'interior de l'organització. Aquest és el tipus de bescanvi i comerç: vigilaré el vostre fill si m'arregles la casa o la teulada. El Green Team poda o s'encarrega de les parcel·les de conreu i, a canvi, obtenen queviures. Això, ho posem en uns fulls de càlcul, que reflecteixen les coses que es fan per a l'intercanvi de mercaderies, els beneficis obtinguts de la venda d'un bé o servei, així com un seguiment de qui ajuda. 


També doneu importància a l’educació?

Quan diem educació, no ens referim a la tècnica, sinó a una amb objectius polítics. Ho tenim molt clar això. No estem d'acord amb el fet que les persones no participin en res i se’ls dificulti formar part del sistema. Si només cobrem un sou, però no distribuïm els nostres béns, els salaris són desiguals. Així que has de creure en el nostre model i veure'n el valor. En aquest, pots satisfer determinades necessitats materials, però no compraràs en un munt de botigues. Internament, la consciència de la gent, encara no s'ha transformat prou per veure'n el valor, però creiem que és necessari. Així que l'educació política crítica és la base de tot el que fem. La nostra educació informa i posa en context a les persones amb el nostre model, que intenta controlar la producció i l’explotació, que és el que ens fa víctimes del sistema. 

Entre els vostres reptes hi ha crear una ‘eco-village’ amb emissions zero. És possible en un món globalitzat? 

La dificultat més gran d'aquest projecte és aconseguir que el govern municipal ens doni els permisos. Hi ha determinades lleis vigents que no tenen cap sentit. Per què no pots construir una casa d'aquesta manera o de l’altra? La ciutat es mostra reticent a donar certs permisos per fer els tipus d'habitatges que volem perquè tenen por de la intervenció estatal. Així que s'ha aturat una mica el projecte i estem intentant redissenyar-lo. 

I cap a on va?

El debat és si construir amb materials alternatius amb els recursos més ecològicament disponibles, però no és el que vam projectar originalment. Després, hi ha un altre grup que diu que no, que hem de continuar amb la nostra visió. Aquest debat també ha aturat algunes coses, però no ho veiem negatiu perquè creiem que és més rellevant per a la nostra experiència. També cal destacar que Rússia formava part de les nostres experiències i ara amb el conflicte es generen confusions.

En quin sentit?

Moltes vegades hem utilitzat les mateixes paraules i sembla que el fet que emprem els mateixos mots vol dir que pensem igual o tinguem la mateixa mentalitat. En realitat, no és així. També intentem extreure aprenentatges dels zapatistes. Val la pena frenar i prendre una estona perquè hi ha diferents capes i nivells de discussió. Hem de veure quin és el nostre consens i en què podem estar d'acord tots en aquest és un projecte. Seguirem parlant. Ara bé, també s’han de fer bé les coses que no sempre ha estat així. 

«Posem el focus ecològic en el centre de tot alhora que volem una producció de proximitat i amb recursos locals»


En què us heu equivocat?

Vam encarregar a un petit grup d’arquitectes que fes un disseny d’un edifici nou. El primer argument per tirar-lo enrere va ser el cost econòmic. Hi havia persones que estaven en desacord amb el pressupost. A inicis d’anys, es va construir i vam tenir els plànols dues setmanes sobre la taula. Ara bé, cap de nosaltres no es va adonar d’una cosa fins que vam arribar a l’edifici ara fa quinze dies. No tenia ascensor. Això és un exemple. Hi ha d’haver consens, però allò que cal fer, s’ha de fer. El que ens ha passat és inacceptable. Ho vam aprovar, vam aconseguir els diners, el vam finançar i, imaginat, que després ve una persona de la nostra comunitat amb discapacitat que necessita anar al segon pis. Hauria estat una vergonya extrema. Teníem pressa per fer-ho i ha estat un error. 

El vostre model funciona a escala local, però es pot implementar a l’estatal?

Definitivament, ho volem fer. Jackson és només la primera fase. Si fem la nostra feina bé, hi haurà un bon cas i es pot arribar a fer a escala nacional. Estem enfocats en això. 

Recentment, has guanyat el Premi de la Pau Ghandi, que reconeix models de justícia social que promouen una pau duradora. Sense justícia social no hi haurà pau? 

Absolutament cert.